La crisi dels míssils

El 1959 es va instal·lar a Cuba un règim revolucionari, dirigit per Fidel Castro, que no fou mai acceptat pels EUA. Els americans van fer un bloqueig econòmic i va organitzar l’operació a Bahía Cochinos per introduir elements anticastristes al país. L’URSS va decidir ajudar aquest govern, que es va unir al bloc comunista ràpidament i va iniciar la dictadura. Es va instal·lar al país cubà vàries instal·lacions militars amb míssils, alguns amb caps nuclears, amb la capacitat d’arribar a EUA. Així, Khruitxov igualava l’amenaça americana que tenia míssils de llarg recorregut apuntat l’URSS a Turquia. Els EUA van descobrir aquestes plataformes a Cuba i van decidir cercar l’illa amb la flota militar. Tot estava disposat per a la guerra nuclear. La tensió era màxima (octubre de 1962).  Després d’algunes negociacions es va arribar a un acord: els soviètics es van retirar amb el compromís de desmuntar les bases militars i els EUA van aixecar el bloqueig i retirava els míssils que tenia a Turquia. Això va ajudar a crear el telèfon vermell, que tenia línia directa entre la Casa Blanca i el Kremlin. Així tots dos governs es van mostrar més propensos a l’establiment d’acords mutus i la distensió es coneix com un temps de coexistència pacífica.

Font1: link

Font2: link

Font3: link

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s