Model neurocognitiu del TDAH (1)

Cada cop que hom intenta estudiar més a fons el TDAH es troba amb preguntes més difícils i amb coneixements que no són propis del seu àmbit d’estudi: mèdics, neurocientífics, etc. Això és el que a mi m’ha passat. Us deixo un resum de l’article del Dr. Artigas sobre el TDAH i la comorbiditat del trastorn. Aquest article en la seva primera part -de la que he fet el resum- explica el TDAH i el model neurocognitiu per entendre els mecanisme del cervell d’aquest trastorn. En un breu esquema, s’explica la visió acceptada per la majoria, sobre el model que va proposar Russell A. Barkley. Sobre tot, paga la pena llegir l’article sencer.
Comorbilidad en el trastorno por déficit de atención/hiperactividad.
J. Artigas-Pallarés. Font
INTRODUCCIÓ
Degut a la imprecisió del diagnosi, basat en criteris subjectius i la seva apreciació pot variar al llarg del temps, les xifres de prevalença del TDAH són molt variables.
La forma més rara de TDAH és la que es dona de forma aïllada”. Un nen amb TDAH, té altes probabilitats de tenir altres trastorns associats: ST, TOD, TDC…
La comorbiditat ha de complir dues condicions:
1)      presentació, pronòstic i abordatge terapèutic diferent per cada procés comòrbit. Integrar aquests processos en el pacient, de forma global: un nen amb TDAH i ST, s’ha de tenir en compte els dos processos, també de cara al tractament farmacològic.
2)      S’ha de mirar la freqüència amb la que un procés apareix  quan l’altra està present, que la prevalença aïllada.
3)      Problema: el DSM IV té una forma de definir els trastorns un pèl arbitraria. Les definicions i criteris diagnòstics varien. Les propostes gnoseològiques actuals variaran, en la mesura que la Genètica molecular i la Neurobiologia aportin noves dades.
El DSM-IV, diu que la condició necessària per a diagnosticar un trastorn és que les manifestacions arribin a causar un deteriorament de l’activitat escolar, social o laboral de l’individu. Podem confondre un TDA Inatent, amb un ST o amb trets de SA. Com que no disposem de marcadors biològics pels trastorns comòrbits (TDAH-ST; SA-TDAH), no hi ha una resposta unívoca per tal de tractar-los.
APROXIMACIÓ COGNITIVA. MODEL NEUROCOGNITIU DEL TDAH
Una proposta neurocognitiva acceptable ha de basar-se en mecanismes cerebrals mesurables i que puguin correlacionar-se amb propostes de funcionalisme neurofisiològic objectivables experimentalment.
Les modernes aplicacions cognitives al TDAH fan referència, de forma pràcticament unànime, a les funcions executives derivades del còrtex prefrontal.
  
MODEL COGNITIU DE BARKLEY:

El TDAH és un conjunt de diverses funcions executives. Aquestes funcions no són específiques del TDAH i això, ajuda a explicar la comorbiditat; encara que hi ha un cert grau d’especificitat en la forma de combinar-se aquests elements.
Nucli disfuncional, segons Barkley, es troba en el dèficit d’inhibició de resposta. Això comporta tres processos conductuals interrelacionats:
1.      La inhibició de la resposta prepotent inicial davant un fet.
2.      Aturar una resposta ja iniciada o un patró de resposta habitual, amb el fi de retardar la decisió o mantenir la resposta.
3.      Protegir aquest període de demora i les respostes autodirigides que es generen d’altres respostes o d’events competitius (control de la interferència).
En resum, sense aquest control de les respostes, sobre la inhibició de la conducta quan aquesta no és adequada, no es poden desenvolupar altres funcions executives.
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s